logotipo

          Fa sis-cents anys que hi ha gegants a Catalunya. Una tradició així no s’hauria mantingut durant tant de temps si els gegants no agradessin. Però, ¿què fan els gegants que volen agradar?. A Mataró ho podem saber molt bé, fa més de dos-cents anys que els gegants s’hi passegen; n’hi haurà prou mirant com ho fan.

          — Els gegants participen en actes cívics, i l’important és l’acte, que es fa per als ciutadans. Els que es cuiden de l’acte, i concretament dels gegants, han d’assegurar tots els detalls per fer-lo el màxim de lluït i d’agradós per als qui el contemplen. Els ciutadans veuen l’acte, però els que el munten o hi intervénen han de treballar-hi des d’abans i també després que sembli acabat.

          — Les figures s’han de poder descarregar i muntar fora de la vista, o prou lluny del lloc de concentració. Igualment en acabar. L’encís que deixa un gegant que balla no es pot estripar veient-lo a trossos en un camió…

          — Els gegants són ninots; els geganters els hi posem l’ànima, però a nosaltres només se'ns han de veure els peus. El protagonisme l’ha de tenir la figura i no qui la porta, igual que la figura es deu a l’acte en què participa i no als seus portants.

          — Ja per començar, caldria que els organitzadors parlessin sempre dels gegants i no de les colles o dels geganters; a l’hora de presentar-los, no és gaire bonic que se’n faci una fitxa comercial d’article: talla, pes, fabricant, data… D’un gegant se n’han de poder dir altres coses, o més val callar.

          — Els gegants passegen; normalment no ho fan sols (que és quan llueixen més), sinó integrats en seguicis més o menys nombrosos. Però un cercavila no és una cua de gent que té pressa per arribar a un lloc, sinó una manera ordenada d’ocupar festivament l’espai: cadascú hi té una posició, i entre tots fem avançar el seguici.

          — A Mataró, on hi tenim una pràctica secular, el ritme el marca sempre “el de darrera”, perquè al final dels seguicis hi van sempre o les autoritats o els amfitrions. I llavors ja és feina de cada colla mantenir una distància prudent entre els que porta al davant i els que li vénen al darrera.

          — Els gegants són figures molt rígides; en això hi ha una part important de la seva majestat i encant. Per això, l’únic moviment que poden fer és ballar, moure’s per l’espai amb gràcia. I per això han d’anar acompanyats d’una música, i tenir cura de detalls (que els músics agraeixen i el públic encara més) com començar i acabar amb la música, fer els canvis entre dues melodies… La diferència entre un geganter i un bastaix és que el geganter balla el gegant i el bastaix sols el tragina.

          — Durant segles, i fins als nostres dies, a Mataró els gegants s’han acompanyat amb flabiols, que era la manera tradicionalment més assequible de donar-los una música de qualitat. Això, en altre temps corrent a la majoria de llocs, és avui una quasi singularitat mataronina, i mantenir aquest costum dóna personalitat a la nostra ciutat.

          — A Mataró, el moment culminant de la vida d’un gegant és dormir a l’ajuntament. I una dormida és sempre un moment especial que arriba al capdavall d’una seqüència: el gegant arriba, es planta, balla i entra. En té habitualment la família Rovafaves per Santes i, des de 1979, tots els gegants per Sant Jordi.

          — Evidentment, les coses no van soles. Abans i després dels actes, però sobretot durant el seu desenvolupament al carrer, els geganters hi tenim una part fonamental de responsabilitat: estar atents al que s’ha de fer en cada lloc i moment, vetllar la figura, facilitar la fluïdesa del seguici i, sobretot, donar exemple de consideració i de respecte per la festa en què es participa. Creiem que és el preu que cal pagar pel privilegi de viure la festa des de dins, i que és un preu ben assequible.