El gegant Mossèn Biscúter del barri de Cerdanyola de Mataró apareix ara fa vint-i-cinc anys. Surt a l’escalf de les nombroses reivindicacions i mobilitzacions per aconseguir serveis i equipaments que aleshores mancaven escandalosament al veïnat: aigua prou potable, escoles, zones verdes, clavegueram, condicionament dels carrers...

          La festa del barri fou afectada en aquells anys per aquell ambient. Perquè, encara que avui sembli mentida, cap a 1979 la immensa majoria de les festes majors de poblacions i veïnats, o ni existien, o funcionaven encara com en ple franquisme. No era el cas de les Santes de Mataró, que juntament amb Sitges, Vilanova, Solsona... era dels pocs llocs on el poble havia fet democràtica la festa abans que els nous ajuntaments comencessin a preocupar-se’n. La Festa Major de Cerdanyola, que portava més de vint anys celebrant-se, adoptà un model d’actes i de maneres de propiciar la participació que la posaren, dintre de les seves limitacions, entre les més avançades de Catalunya, i en feren un referent de mataronitat.

          Fou en aquest context que va sotir la idea de fer un gegant del barri. No era pas el primer gegant “cívic” que apareixia a Mataró, d’on sempre s’ha dit que quan surten els gegants, ja és festa: hi havia el precedent dels gegants del Foment, i dels del COPP i d’alguns esplais... Però sí el d’una figura pensada no com a element d’animació sinó de representació d’un veïnat de la ciutat.