Més de dos mil anys de cultura mediterrània conformen el ric patrimoni historicoartístic de Tortosa.
La ciutat està situada al costat del riu Ebre, a prop de la seva desembocadura, al començament del Delta i dels Ports de Tortosa-Beseit (la reserva més gran de cabra hispànica de l´Estat).
Es la capital del sector meridional de Catalunya i de la comarca del Baix Ebre.
Es també seu episcopal. Fou important ja en l´època iberomana i àrab i conserva significatives mostres arqueològics i d´arquitectura medieval, renaixentista.
Està declarada Conjunt Històrico-Artístic i alguns dels seus edificis i palaus, com el castell de la Suda, la Catedral i el palau Episcopal són monuments nacionals.
Els Reials Col-legis són el millor conjunt renaixentista del Principat. Els jardins del Príncep, el barri Jueu, els museus i els arxius, les fortaleses i la varietat d´edificis d´arquitectura civil i religiosa de diversos estils, fan que la visita a la ciutat sigui inexcusable.
La ruta dels Tres Reis uneix Tortosa amb Alcanyís i Morella, i emmarca més de 800 km2 de fascinació natural.
El camí de Sant Jaume d´Enveja condueix, des del Delta i Tortosa, Casp, Saragosa, Tudela, Alfaro i Calahorra i enllaça a Logronyo amb el camí francès que porta a Santiago de Compostel-la. El riu Ebre és turisticament navegable des de l´embarcador fluvial tortosí.
Tortosa aglutina la vida econòmica, social i cultural de la vall inferior de l´Ebre i és el seu centre comercial i de serveis més important.
Amb una població de 30.137 habitants (1.1.97) i una extensió de 224,428 km2 de terme municipal, la seva gastronomia, artesania, folklore, festes i celebracions (Setmana Santa, festes de la Cinta i del Renaixement, etc.) són els altres atractius que mereixen ser descoberts si de veritat volem conéixer les terres i el mar de l´Ebre català.
Centre del territori de Ilercavònia, va mantenir les seves fites en les del Bisbat fins a 1960, dominava des de la Suda al pas del riu en la creu dels camins, terrestres i fluvials del qual amb el pas dels anys seria el mapa polític de la Corona d´Aragó, primer ibèrica i després romana, és un Municipi amb César una Colónica amb Octavi, sota els noms de Municipia Hiberia Julia, tal i com apareix en el seu numerari, juntament amb l´antic de Ilercavònia (ja al segle i sota Tiberi) i el romà de Dertosa. Les monedes, les restes arqueològiques de la Suda, l´antic traçat de la muralla, pel Portal del Romeu.
Són testimonis de l´urbe junt amb l´important lapidari romà que ens dóna la notícia de l´existència de la Dertosa romana de Col-legi de Duumuiros pel al seu règim i govern, del culte atorgat a Mercuri, protector del comerç. o ens facilita l´unic testimoni documental respecte de la presència de les naus de la marina imperial en un port hispànic, el de Tortosa. A dalt a l´acropolis de la Suda les columnes de granet d´un temple i restes fins i tot preromanes son testimoni de la gran importància urbana de la Ciutat.
Els Visigots també encunyaran moneda i ens deixaran testimoni de la ciutat cosmopolita en la famosa làpida trilingüe (Segle VI) sota la qual una noia jueva (comunitat nombrosa des de la diàspora) era enterrada i recordada en les tres llengües de la cultura: l´hebreu, el grec i el llatí. No acomplerta encara la meitat del segle VIII, els àrabs la convertiran primer en centre d´un valiat y després d´una taifa (amb la crisi del Califat), d´una forta radiació artística i cultural. La ciutat es manté dintre del recinte romà, extenent-se cap a l´oest i cap al nord de la ciutadella, cercada amb una muralla de pedra construïda pels Omeyas segons el traçat d´una altra més antiga, amb quatre portes de ferro, segons palessen els geògrafs àrabs.
La Ciutadella (La Suda) ocupa l´aplanat cim d´un puig, a l´est el Gab al-Khaf amb oratoris a l´aire lliure. Tenia mesquita de cinc naus i un ampli pati (construïda l´any 955), quatre termes i un basar. De la grandesa taifal, en resta la làpida commemorativa de la construció de les drassanes, o en la pujada a la Suda, i les dues làpides trobades en el solar del Parador de la pròpia Suda, el recinte àrab que més conserva l´ambient de la ciutadella tan estimada en els seus temps Berenguer IV la conquesta el 1148 per convertir-la en una de les ciutats més importans de Catalunya. El Port, o millor dit, els tres ports que té (un en la mar Port Fangós i dos en el riu, el Grao i la Riba de Rec, controla els blats i la sal del Mediterrani occidental, que a partir del segle XIII serà el seu motor econòmic.
Una legislació especial, Els Costums de Tortosa, formulada des de la Carta Puebla de 1149, estructurada definitivament el 1277 mitjaçant una sentència arbitral, avui per avui es conserva quasi bé en la seva major part i constitueix el primer cos jurídic en llengua catalana, a més de ser un dels més notables del seu temps.
A Tortosa i amb Berenguer IV s´inicia el pla per fer de la naixent burgesia, l´aliada del monarca enfront del poder creixent del clerat i la noblesa. Un dret no feudal, i un procés d´enriquiment mercantil que han estat l´arrel de la ciutadania, popular i democràtica. D´aquesta manera, neix el braç popular de les corts. Aqui és on es reuneixen diverses vegades les corts i també on es convoca el Parlament de Catalunya quan cal elegir successor al Rei Martí. En aquesta mateixa ciutat el Papa Luna reuneix als jueus de la Corona d´ Aragó, amb un dels intents més humanitari de conversió que pot mostrar el mós cristiá: les controversies de Tortosa, de les quals en sortiren forces conversos. Tortosa participa activament en la história de Catalunya des de la guerra dels Segadors (1640), en la qual el poble es trobava al costat de la Generalitat ( i no amb els nobles i l´alt clergat afectes al poder central), fins a la independència contra Napoleó.
La llarga decadència politica i econòmica en la qual es troba el pais i que s´acaba amb la pérdua de les seves llibertats després de 1714, incideix dramàticament a Tortosa que va perdent la seva capitalitat a mans del centralisme imperant. Encara el 1869 el Pacte Federal de Tortosa recordará que és aqui on conflueixen les terres de l´antiga Corona catalano-aragonesa.
 |  |
 |
A finals del segle XIX la ciutat amplia la seva demarcació. Aquesta expansió va comportar l´enderrocament de les muralles i a conseqüència d´aquest fet un canvi de fesomia per a Tortosa. Amb la realització dels eixamples s´obriren carrers i plaçes espaioses i la ciutat s´allunya de la imatge que fin llavors oferien els seus carrers, estrets i angulosos, determinats pel clos de les centenàries muralles. Els nous espais urbans desplaçaren els centres vitals de la ciutat, i entre d´altres s´introduí la preocupació per dotar-la d´espais verds.
Així, l´any 1848 es construeix un modest passeig amb dues rengleres de moreres. L´indret es coneixerà com a passeig del Temple donada la seva ubicació vora els desapareguts Portal del Temple i Baluart de Sant Pere. A poc a poc el projecte inicial aná creixent. Es guanya territori sistemàticament. L´any 1880 s´incautaran les barraques de calafats, teixidors i picapedrers situades a la banda del riu del Passeig del Temple, zona coneguda com a Camp dels Titets. Aquest fou l´origen del que avui coneixem com a Parc de Teodor Gonzàlez, qui fou promotor del projecte conjuntament amb l´arquitecte municipal Joan Abril qui el dissenyà dins de la línia dels jardins romàntics amb trets modernistes.
Actualment el Parc presenta sectors d´enjardiment geomètric amb l´ús de parterres, típics dels jardins francesos. Cal esmentar la gran varietat botànica que presenta la seva vegetació. A més a més de les espècies autòctones en trobarem exemples d´altres més maques com el cedre del Líban, de Siria i la Turquia oriental, magnoliers originaris del nord d´Amèrica o la tuia, entre d´altres, provident del Japó, Manxúria i Corea. El Parc acull des de 1933 en la seva banda nord-est la Llotja medieval que bastí la ciutat durant el segle XIV. L´edifici és de planta rectangular dividida en dues naus per tres grans arcades de mig punt sobre pilars poligonals. En els seus costats llargs la construcció s´obre per quatre grans arcs apuntats. En un dels costats curt, tancat per un mur, s´obren dues finestres geminades. L´edifici situat en origen formant part de l´antiga façana fluvial, entre els actuals carrers de la Llotja i la plaça de la Pau, feia en la seva època funcions comercials com a centre de contractació i dipòsit de mercaderies, formant part del conjunt de construccions de caire civil que al segle XIV es bastiren per tot Catalunya.
 |  |
 |
La Cucafera és un animal fabulós del Róldan, a l´Europa Central (Hauriem d´averiguar, però, com va arribar fíns a Tortosa). Té forma entre tortuga gegant i dragó mitic. Diuen que Santa Marta va poder-ne domesticar una... . Aquí, a Tortosa, va passar una cosa semblant. D´aixó la legenda.
Anys i anys enrera, quan els cavallers utilitzaven cuirassa i duien llança i espasa i defensaven el seu honor i les seves creences amb la vida, al Castell de la Suda hi havia una bella princesa, de nom Rubí. Era, com totes les dones d´aquestes terres, esbelta, de pel castany, grans ulls, fina cintura... . Tota ella deisava anar aquell aire de bellessa espiritual i corporal, atraient l´interés dels joves nobles i plebe que, de bon matí la veien passejar damunt d´un cavall blanc, per les muntanyes que envolten la Ciutat. Era una dona digna de l´Orde de l´Aixa... . Però aquesta és un altra història.
Ella -Rubí- tenia en el seu pensament la imatge d´en Rofolet. (alt, molt fort, anava vestit de roig i verd, colors que també duia en el seu estandart, de casa noble.
Per les muntanyes properes a Tortosa, en una cova anomenada "d´en Rubí" des d´ aleshores, hi vivia la Cucafera. Tots els matins veia com la princesa Rubí, creuava el Portal del Castell de la Suda i a galop del seu cavall travessava els camps verds, entre oliveres i garrofers saltava margens i trotava per camins, acompanyada solssament, per la seva solitud. I, remorejant, la Cucafera sentia despertar el seu sentit possesiu. Cada dia apropava més els seus passos cap a on Rubí passejava.
A la Ciutat, a Tortosa, Rufolet, mentre, somiava amb Rubí i planejava pretext que li permetés donar a conèixer el seu amor a la princesa... .
Un dia, un dia assenyalat, la Cucafera aprofitan-se de la solitud de Rubí, l´envolta i bramant i fent foc per la boca, se la va endur a la cova. La Cucafera, a l´entrada de la cova, era el gelós guardià de la caça, d´en Rubí.
Mentre, Rufolet, a Tortosa, espera impacient la tornada de la princesa. Va ser el primer en adonar-se del que passava. Coneixia la presencia de la Cucafera. Hi havia mantengut algun encontre.
Va marxar del seu Palau cap al Castell de la Suda. Allà va exposar el rei, pare d´en Rubí, els seus temors. El rei. preocupat, va armar als seus cavallers ils va possar sota les ordres d´en Rufolet.
Fosquejava, quan onze cavallers comandats per Rufolet, van marxar sigilosament cap el cau de Cucafera. Van arribar ja de matinada, alli i era, escrutant l´horizont i vigilant els voltants, Cucafera. Rufolet reuní als cavallers i els parla... .
Al cap d´una estona, a l´esquerra de l´entrada de la cova i deixant un espai per maniobrar, els cavallers comencen a cridar a la primcesa mentre enlairen les llances... . La Cucafera salta i els persegueix traient foc per la boca... . Els cavallers fugen davant l´atac de la Cucafera... .
Menstrestant, en Rufolet, entra a la cova i allibera Rubí. Munten a cavall i tots dos, corren al galop cap a Tortosa. La Cucafera se n´adona tard de l´engany i gira cua per perseguir en Rufolet i Rubí.
El Portal del recinte amurallat de Tortosa, el que mira al Coll de l´Alba, està obert. Es el dia del Corpus Cristi i la processó que ha sortit de la Catedral, ja arriba al carrer Creuera. Rubí i Rufolet, passen la porta de la muralla, corren pel carrer dels Genovessos i veuen la processó. Miren la gent que amb l´espelma a la mà formen part d´ella i cap allà van.
La Cucafera en entrar a la Ciutat, es desorienta i vacil-la. Veu la manifestació i en Rufolet i Rubí. Però, també, veu una cosa mes... . I un pensament creuà la seva ment i va rugir fortament. Sap que ha perdut Rubí. El seu rugit s´extingeix mentre camina, a poc a poc,cap a la processó i es situa al davant. Amb molta docilitat i mansesa, vigilant Rubí i Rufolet, pren part en la processó de Corpus.
...Diuen que Rufolet i Rubí es van casar, des de llavors la Cucafera és a Tortosa, viu entre nosaltres i que va ser i continua essent, la fidel guardiana dels costums d´aqui.
I la Cucafera continua a Tortosa. Surt per festivitats acom panyada de Gegants i Caps-Grosos. I desfila al so de la dolçaina i timbalet. Hom diu que continua pensant en Rubí, la princesa que no he arribat a coneixer i tampoc a en Rufolet, pe`ó el seu espirit manté a la Cucafera entre nosaltres.
I avui, quasi a l´inici d´un nou segle, Cucafera segueis essent per a Tortosa, el simbol de les seves costums, l´encarnació dels seus ideals, la guardiana de les seves tradicions i, sobre tot, llegada transmessa de pares a fills i que, joconto amb la veracitat del meu record.
Desprès de la Reconquesta de Tortosa pel compte Ramon Berenguer IV, aprofitant que les forces del compte eren a Lleida, els moros van atacar la ciutat amb la intenció de recuperar-la.
Cristòfor Despuig, "Col.loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa".
La part Sud coneguda per Llarga de S. Vicent. Abans se li deia el Raval de la Creu, per una creu de ferro que hi havia sobre un pilar de pedra de jaspí al final del carrer Major (avui Avda. De Catalunya). El nom de les Ferreries li ve dels diversos ferrers que hi havia instal.lats en aquell raval.
La Carta de Població de Tortosa, es conserva al Museu-Archiu municipal, està escrita en llatí, i consta la data de 30 de novembre del 1149. Traduïda diu així:
Carta de població de Tortosa otorgada pel Comte Berenguer IV el 1149. Dóna també el nucli inicial de les Costums per al bon règim de tot el territori.
A honor de Déu omnipotent, Pare i Fill i Esperit Sant. Jo. Ramón Berenguer, per la Gràcia de Déu, Comte de Barcelona, Príncep d´Arago, Marquès de Lleida i Tortosa.
Formalitzat fou aquest document el dia 30 de novembre festivitat de Sant Andreu, en l´any de l´Encarnacio del Senyor del mil cent quaranta-nou.
Llibre de les costums de Tortosa (Cuensetudines Dertusae) original manuscrit en pergamí. Primer text jurídic escrit en català el 1272, pels notaris tortosins Pere Tamarit i Pere Gil, que havien estat designats per posar per escrit Les Costums de Tortosa.
Al recer del monestir de Santa Clara, es forma un del barris més peculiars de la ciutat. Els carrers que dibuixen la seva estructura comencen del carrer de Montcada, eix importantíssim en època medieval, per a pujar costeruts i estrets pel vessant nord de la muntanya del Sitjar on actualment es troba la Residència Sanitària Verge de la Cinta.
Quant al convent que donarà nom al barri, cal recordar que fou una de les primeres fundacions de l´Orde a la segona meitat del segle XIII als Països Catalans. L¨edifici va pertànyer en un primer moment al Temple passant més tard a l´Orde de Santa Clara, la qual encara l´ocupa en l´actualitat. L´edifici, pertanyent al corrent gòtic, fou destruït durant la guerra civil de 1936-39 i reconstruït a darreries dels anys 50. De la primitiva construcció es consrven dues ales del claustre formades per arcs trilobulats sostinguts per columnes amb capitells cúbics i llisos. Sembla, però, que fou reformat als segles XV i XVI. Impressionants, apareixen encara dempeus els arcs apuntats que suportaven la coberta del dormitori de les monges datat la segona meitat del segle XIII.
El lligam entre el Convent i la ciutat ha estat sempre força important. La documentació medieval fa menció sovint dels diferents donatius que el municipi feia a les menoretes o clarisses.
José M. Brull Valls.
septembre del 1991
La iniciativa i valor de les dones tortosines, enganyant l´exércit amb gran soroll d´armes des de dalt de les muralles, va portar a una gran victória.
En record de la gesta es va decidir:
El 1890 només tenia dos carres: el carrer del Comerç i el carrer Major, on hi havia indústries comerços i fondes on es concentraven les diligències i carros de transport de mercaderies que arribaven per camins carreters i per via fluvial.
Aquest raval ha pasat per diverses vicissituds: el 1642 amb motiu del setge per l´exèrcit francès, es van fer enrunar totes les cases. El mateix va pasar en temps de la guerra de Successió a principis del segle XIX. També la riuada del 9 d´octubre de 1787, va enderrocar totes les edificacions.
Actualment és un barri molt poblat i urbanitzat modernament havent adquirit un notable increment en indústries, comerços i equipaments de tot tipus.
Encara no fa un segle, en plena decadència del port fluvial de Tortosa existia el camp dels Titets. Així anomenaven les drasanes, situades en el mateix lloc que avui ocupa el Parc Teodor Gonzàlez, que van haver d´emigrar a la banda dreta del riu que es va denominar "la Casota" on es fabricava el quitrà per calafatar les embarcacions. Igualment es van disseminar altres indústries auxiliars com la dels soguers (denominats també filadors), que fabricaven les xarxes de cànem per als vaixells de mar i d´espart per a les fluvials; els teixidors de veles, fabricants de pintures, quitrans i altres aparells nàutics.
L´any 1942 encara es van construir a Ferreries alguns llaguts fluvials per baixar carbó de Mequinença que després de 1943 encara vam veure navegar pel riu.
Llavors el riu era navegable per embarcacions de poc calat i per embarcacions petites o barcases amb remolcador.
Líntent que l´Ebre fos navegable com a mitjà de transport de gran tonatge, va ser una il.lusió que es tingué cap a l´any 1920.
El port de Tortosa que es pretenia utilitzar amb fins militars, possiblement hagués estat una realitat si no hagués embarrancat un dels dos torpediners que van pujar pel riu al 1913. Únicament el núm. 1, va poder arribar a Tortosa i avarar al costat del mercat.
La arribada del ferrocarril a Tortosa (Barcelona - Valencia) 1887 va fer que els viatges periòdics i regulars amb vapors portant passatgers a Tarragona i Barcelona deixessin de ser pràctics perquè el tren era més ràpid i econòmic.
L´ultim vapor que feia el viatge pel riu va ser l´Anita que va prestar servei fins l´any 1927. d´oblidar la ciència marìtima de la navegació per la mar oberta i usar els coneixements de la navegació fluvial, a base de vela, pèrtiga o sirga de manera que les embarcacions no sobrepassessin el metre i mig de calat.
A final del segle XIX i començament del XX, vivien en la ciutat un miler de mariners matriculats i uns altres vuit-cents vivien en els pobles riberencs. Al baix Aragó tenien arrieries d´unes tres-centes cavalleries en contacte diari amb Tortosa portant les mercaderies pròpies de la seva regió i tornant amb productes per a les seves necessitats com bacallà, sucre, ceràmica, seda i articles de cotó entre altres. Tenia tres-cents magatzems per a vins, oli i blat. La ciutat tenia, en aquell temps, 150 botigues.
En aquell temps un viatge Tortosa-Barcelona amb el vaixell El Tarraconense, de diumenge a dillums, amb dret a menjar costava vint rals.
En poc més de cent anys tot aquell tràfec del port de Tortosa s´ha acabat.
A tots vosaltres els habitants de Tortosa i a tots els vostres successors en la mateixa ciutat de Tortosa, us faig donació perpètua de les cases i caserius, horts i hortes, camps i vinyes, cultivats o erms, amb totes les seves pertinences, en pròpia herència, lliure, franca i ingènua en la forma i manera que donaré a cadascú en particular en les meves donacions i documents que us he de lliurar.
Us dono així mateix, les muntanyes, els plans i els boscos i les fustes i llenyes per a tots els vostres usos, així com per a la construcció de cases i d´embarcacions.
També us lliuro en donació, els prats, els pasturatges i la caça amb la finalitat que tinguéssiu en plena possessió totes aquestes coses i també tots els vostres descendents o futurs successors, lliurement i francament, amb totes les entrades i sortides tal i com estan i que es comprenen en el territori existent entre Coll de Balaguer i Ulldecona, des de la denominada Roca Folletera fins el mateix mar de la Mediterrània.
A més, us dono totes les aigües dolces i la mar perquè poguéssiu lliurement pescar i navegar, amb l´única excepció dels estancs i les salines, dels quals em retinc la novena part.
Us concedeixo a més, que mai més pagueu a Tortosa l´impost denominat leuda (lezda), ni el d´importació ni tampoc el de trànsit; i que no se us farà ni a vosaltres ni als vostres successors força o violència en les vostres pròpies persones, ni els vostres béns personals, mobles i immobles per mi ni per cap dels meus súbdits, excepte els que em dictés la justícia, la cual respectareu i observareu, d´acord amb els bons usos i costums que us he donat i he fet donar per escrit.
I totes les coses anteriorment consignades us les lliuro amb donació total i íntegra i definitivament les ratifico de la mateixa manera que els estancs i les salines, en els quals em reservo en propietat únicament la meva novena part.
La primera norma reglamentària que en la ciudad de Tortosa s´ha d´observar és la següent: qualsevol que fos deutor d´altre i en arribar el venciment es negués a pagar una vegada el creditor hagi exposat la seva queixa a la Cúria (Tribunal de Justícia), el deutor satisfarà íntegra la quantitat que li degui i després abonarà a la mateixa Cúria, dels seus propis béns, la cinquena part del deute que li hagués pagat.
Si algú també en actitud amenaçadora o irritant contra un altre li tragués ganivet, espasa o llança, pagarà quaranta sous a la Cúria o (tallant-li la justícia) perdrà la mà dreta.
El que agafés un lladre en l´acte de robar-li, el retindrà en el seu poder fins que hagi cobrat el seu, i després el lliurarà a la justícia de la Cúria.
Les coses empenyorades per deutes es rebran davant testimonis dins del termini convingut, acabat el qual, sense desempenyorar-se, es conservarà per deu dies i, si transcorreguts aquests, tampoc s´hagués redimit, serà lícit que els qui les tinguin puguin vendre-les o empenyorar-les sense cap tipus d´obstacle.
Si algun cavaller per ell mateix o per altre, s´obligués a donar o lliurar alguna cosa determinada a home o dona de Tortosa i arribat el temps pactat, es negués a pagar el deute, el creditor citarà per tres vegades al deutor, o denunciarà la Cúria, i practicat l´últim requeriment, en forma legal, queda facultat per prende-li en fiança el seu cavall, matxo o qualsevol altra cosa seva que, amb ell o sense ell, pogués trobar i el deutor no li impedeixi a aquesta tal fiança.
Si algú insultés un altre motejant-lo de carabassa, per equivalent de cornut, renegat o babau i aquest en el mateix acte el ferís, el que li hagués tirat en cara algun d´aquests vocables injuriosos, perd el dret de reclamar vindicació ni justícia.
En les qüestions i maleficis que tinguin lloc entre els veïns de Tortosa, lícit sigui als prohoms compondre-les i arreglar-les a les bones, si així ho prefereixen, abans de denunciar-les a la Cúria o d´acudir al jurament.
En les injúries o danys sobre els quals s´hagués fet recurs a la Cúria, per aquesta i pels Prohoms de Tortosa es farà justícia.
Per agafar un moro fugitiu si fos entre Tarragona i l´Ebre, rebrà per això un sol morabatí i dos si fos des de l´Ebre fins Ulldecona.
Totes les coses dites us les dono amb franca i lliure intenció, de la forma expresada i sense fal.làcia o engany a fi que les tingueu en ferm i en plena possessió i les tingui per dret propi, perquè quedi en tot salvada la fidelitat que em deveu i respectats els meus drets eminents. Quant a mi, prometo que us seré sempre un bon Governant i bon Senyor, i us professaré amor perpetu i honraré i defensaré les vostres persones i totes les vostres coses on jo tingui poder, per mi en persona o pels meus o les meves autoritats delegades com a propis súbdits que em sou i de veritat molt dilectes.
Un altra cosa us afegeixo, és que si jo us manifestés alguna queixa, no heu de provocarme a batalla, o lluita ni a mi ni a cap altre Senyor o Baile de Tortosa, convenim de bona voluntat en mantenir en totes les coses fidelitat a Vós, el mencionat comte Don Ramón.
-Signe de Ramón, Comte.
-Signe de Bernardo, Arquebisbe de Tarragona.
-Signe de Guillermo, Arquebisbe de Barcelona.
-Signe de Guillermo Ramón, Senescal.
-Signe de Pere Bertant.
-Signe de Ponç de Cervera.
-Signe de Guillem de Copons, Bayle del Comte.
-Signe de Ponç, que escrigué això i e dia i any expressat.
Aquest magnífic exemplar conservat a l´Archiu Municipal de Tortosa, consta de 300 folis en pergamí i està dividit en nou llibres, aquests en rúbriques amb els seus corresponents epígrafs.
Les costums de Tortosa s´observaren també en totes les poblacions que integren el partit judicial inclosa la villa de Flix.
La imporància del cos d´aquest còdex de dret consuetudinari del segle XIII és reconeguda per tots els especialistes i historiadors per ser el més avançat i complet del seu temps, pel seu sentit jurídic i humanitari.
 |  |
El Mercat Municiapal, situat a l´Avenguda de la Generalitat, construït els anys 1886-1889 obra de l´arquitecte Joan Abril.
L´Edifici del Consell Comarcal del Baix Ebre inagurat el 1989. Antic convent de les RR. Oblates a Sant Llàtzer, fundació feta a Tortosa l´any 1880.
L´Edifici de l´antic Banc d´Espanya (1910) situat al carrer Cervantes, en el qual estan la Universitat Nacional a Distància, el Conservatori Professional de Música de la Diputació iels Serveis d´Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Monolit commemoratiu, al Tortosí Absent. El monolit de pedra jaspi del país, hi ha escolpida la següent inscripció:
Monument a la Batalla de l´Ebre, on estava el pont de barques, obra de Saumells.
Monument al "Carrilet" que feia el trajecte Tortosa-La Cava, instal.lat al parc Teodoro Gonzàlez.
Monument del Bimil.lenari, projectat per Andreu Alfaro, inagurat el 1988.
Plaça Corona d´Aragó. Monument dissenyat per Soriano Montagut i realització d´Angel Acosta inagurat el 19 de gener de 1990.
BIBLIOGRAFIA:
"En Homenatge als Tortosins que han aixecat el vol cap a altres indrets" 3 de setembre 1990.
Obra de l´escultor Josep Mª Castell Suàrez. Instal.lat al barri de Sant Llàtzer.
Instal.lat a la Plaça a la que li dona el nom.
Servei de Realitzacions Socioculturals de l´Ajuntament de Tortosa.
Oficina Municipal de Turisme de Tortosa.
Tortosa, Testimonio Historico-grafico de M. Jover Flix.
El Baix Ebre, Panorama d´una Comarca de M. Jover Flix.
